BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

15 d’abr. 2013

Per què plou, si el cel és clar ?




I
Plou, sobre bassals plou
i ja no és aigua, que és sang
i ja no es fonen  les angoixes.
Plou, i jo tinc l’ànima xopa
d’enyorances, xopa
de pors i mancances,
de malsons, xopa…

II
Plou, sobre bassals plou
i ja no és aigua, que és sang
I ja no aclareix el dolor.
Per què plou, si el cel és clar?
I jo tinc tinc l’ànima xopa
i el cos, sense pell, em cou
i ja no tinc escut
ni trobo refugi en aquest desert…

III

Plou, sobre bassals plou
i els rius baixen plens,
es desborden els pantans
i s’inunda tot de pena.
Per què plou si el cel és clar?
I jo m’ofego
o m’adormo, tant s’hi val.
Potser demà, si desperto, surt el sol ...
Fa tant que no el sento sobre la pell
que ja ni  recordo el seu escalf .

I és que una vida són tres dies de sol
i , si no m’he descomptat,
quatre ja m’han passat…





16 comentaris:

  1. La pluja no és precisament una cosa que tingui molta empatia, excepte amb l'arc de Sant Martí. I sempre plou sobre mullat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mi m'agrada la pluja, en canvi no m'agrada quedar xop

      gràcies helena per la visita !
      abraçades...

      Elimina
  2. Respostes
    1. gràcies glòria per la teva lectura
      una abraçada !

      Elimina
  3. Un poema amb música, encara que sigui una melodia trista, però amb una crida a l'esperança i a l'acció. Has transmès molt bé les sensacions de cansament, desconcert i renovació. El sol sempre torna a sortir, l'important és preparar-se per donar-li la benvinguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies quim per la teva anàlisi del meu poema, tens raó cal treballar per donar la benvinguda al nou sol

      una abraçada !!

      Elimina
  4. Sí, plou! I la terra és fa més fèrtil i més forta regada amb sang. Plou perquè vegis el Sol sortir.
    I és que una vida són tres dies de sol
    i , si no m’he descomptat,
    quatre ja m’han passat…
    Però tornarà altre cop el cicle: tornarà la pluja i tornarà el sol!

    Un poema preciós que sense ser aigua penetra al cor.

    Una abraçada,

    Maria Teresa



    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies maria teresa per la teva visió animada i engrescadora

      una abraçada també per tu !! ;-)

      Elimina
  5. Un poema dur, ple de força i a la vegada colpidor.
    Em temo que a vegades TOTS sembla que anem entrant en una mena d'espiral de decaïment.
    Seran els moments presents.
    Una abraçada amb tot l'afecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies gabriel per la teva lectura i el teu afecte !

      una abraçada !

      Elimina
  6. Sí, em sembla que tots ens identifiquem una mica amb aquest a ànima xopa, i jo també amb els quatre dies que ja han passat...

    una abraçada, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies carme per les teves paraules, quan un veu que no està sol en els seus neguits sempre és més fàcil de portar-ho

      una abraçada
      joan

      Elimina
  7. Preciós aquest poema i molt sentit, també espero sentir el sol que m'escalfi la pell...

    Bessets, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies sa lluna per la teva valoració, aviat sentirem el sol , de ben segur

      bessets també per tu !

      Elimina
  8. M’agrada sentir com la pluja m’esquitxa les ales, i també veure-la regalimar rere els vidres. Som moltes, potser, les ànimes xopes caminant per carrers oblidats, encara que sempre hi ha un recer on trobar caliu d’abraçades.



    ResponElimina
  9. gràcies papallona per la teva visita que sempre deixa un polsim de caliu

    abraçades
    joan

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....