BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
26 d’abr. 2012
Per l'almívar dels teus llavis
Amb el tou dels dits,
lliscaria per l’almívar dels teus llavis,
gaudint-los lentament,
retenint el meu desig enamorat.
Si em regalessis un tastet alegre i tendre
de la dolça mirada que en tu germina,
m’hi llençaria a la vida amb esperança.
Si m’arribessin les espurnes de la teva joia
dansaria al teu costat com un dimoni
deixant-me esquitxar pel foc de l’amor.
Si em donessis l’oportunitat
per tu seria…
Salt d’aigua fresca de riu,
a tocar de la pell.
Volcà poderós que crema
camí del teu sexe.
Lluna confident
a les fosques nits.
Oasi del desert,
llum d’esperança
Jardí fecund
on fer créixer el fruit.
Si em donessis l’oportunitat,
per tu seria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
▼
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
-
▼
d’abril
(16)
- UN ARTICLE DEL DIARI : " LES RAONS DE L'INDEPENDEN...
- CATALUNYA ESTÀ A PUNT
- CoR dE pAPaLlonA
- Per l'almívar dels teus llavis
- AVUI US CONVIDO A DEIXAR-VOS ENGANYAR PELS VOSTRES...
- Tan sols és un malson
- ULLS ENAMORATS
- JA FA TEMPS QUE L'EDUCACIÓ ESTAVA EN CRISI
- M’agradaria morir rient...
- SANT JORDI 2012 A MATARÓ- ACRÒSTIC
- Potser aquesta vida no és tan important...
- Per què plores tant si...
- NE ME QUITTE PAS
- Vull vestir el teu cos
- I SENTO LA PLUJA DE NOU...
- LLIBRE DE POEMES PER A LA MARATÓ DE TV3 PER LA POB...
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
NA.- Sovint, en voler arrencar les plantes bruscament, les arrels queden a terra. I Sí, sento la veu que parla aquesta llengua ...
-
I Em dic Joan Abellaneda i , ara mateix, potser no sóc aquí doncs sovint, massa sovint, no sé ben bé qui sóc. Us ho he de confessar, a...
-
No sé què ho fa… Que en mirar per la finestra em trobi el dia de cara, quan a la meva cambra ja fa estona que és de nit i el fred m’acovard...
-
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ...
Per tu seria...
ResponEliminaL'amor dóna, fa la sensació d'ésser, d'estar en l'absolut, d'arribar a l'inarribable, d'Ésser.
I és en el moment de la culminació que ho som.
Vicent