BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
▼
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
-
▼
d’abril
(16)
- UN ARTICLE DEL DIARI : " LES RAONS DE L'INDEPENDEN...
- CATALUNYA ESTÀ A PUNT
- CoR dE pAPaLlonA
- Per l'almívar dels teus llavis
- AVUI US CONVIDO A DEIXAR-VOS ENGANYAR PELS VOSTRES...
- Tan sols és un malson
- ULLS ENAMORATS
- JA FA TEMPS QUE L'EDUCACIÓ ESTAVA EN CRISI
- M’agradaria morir rient...
- SANT JORDI 2012 A MATARÓ- ACRÒSTIC
- Potser aquesta vida no és tan important...
- Per què plores tant si...
- NE ME QUITTE PAS
- Vull vestir el teu cos
- I SENTO LA PLUJA DE NOU...
- LLIBRE DE POEMES PER A LA MARATÓ DE TV3 PER LA POB...
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
NA.- Sovint, en voler arrencar les plantes bruscament, les arrels queden a terra. I Sí, sento la veu que parla aquesta llengua ...
-
I Em dic Joan Abellaneda i , ara mateix, potser no sóc aquí doncs sovint, massa sovint, no sé ben bé qui sóc. Us ho he de confessar, a...
-
No sé què ho fa… Que en mirar per la finestra em trobi el dia de cara, quan a la meva cambra ja fa estona que és de nit i el fred m’acovard...
-
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ...
la veritat és que has trobat una manera de riure'ns una mica d'una situació que esglaia, gairebé el 25 % del professorat agafa crisis nervioses i l'alumnat va a l'escola com qui va a la presó, sense ganes i amb molta mala llet.
ResponEliminaI és que la situació era que en la nostra època, parle dels anys 70, 80 i 90 el professorat podia esbatussar els alumnes, tenia tot el poder però després d'un curt període de transició arribem al cas contrari, la figura de l'autoritat s'ha perdut, què era el millor? abans eixien molts bojos i alguns alumnes preparats, hui entren molts bojos i ix molt pocs alumnes preparats, però el que no té l'alumnat és encaix per les frustracions, no tenen límits.
Què és pitjor? jo preferiria no haver eixit tan preparat i una mica menys traumatitzat, cosa impossible?
Bé, et deixe Joan, m'ha agradat i me n'he rigut una mica, és l'únic que ens queda, què hi farem?
Vicent
Molts somriures matiners! M'ha fet molt riure, cosa que costa de trobar últimament...
ResponElimina